Parlant del futur
| 27 setembre 2011Moltes vegades els pares, els professors, els familiars… et pregunten: què és el que t’agradaria ser de gran? o quins estudis són els que t’agradaria cursar? Llavors en el meu cas és aquest el moment en que hi començo a donar voltes i voltes.
La majoria de vegades un cop ja estic pensant el que m’agradaria fer, les idees prenen dos camins força diferents. Per una costat apareix la idea de, un cop acabat el batxillerat, intentar fer les proves d’accés a l’escola de policia dels mossos. I per l’altre continuar els estudis i un cop acabat l’institut, dirigir-me cap a la facultat d’història on suposo que es on hauria de triar l’especialitat a la que em vulgues dedicar dins el món de la història.
La idea de fer-me mosso em resulta força interessant, perquè dins el cos de policia pots arribar a escollir molts tipus de mosso. Uns quants d’aquests tipus són per exemple: la científica, la de trànsit, la de narcòtics, els antiavalots etc. Però per arribar a ser tot això primer s’han de passar uns exàmens per entrar a l’escola, en principi si estàs en bona forma i et prepares bé tota la resta d’exàmens, pots arribar a entrar. Però el problema són les places que hi ha, que són limitades, i a més relacionat amb això s’afegeix l’únic examen que, encara que vulguis, no te’l pots preparar. El psicològic, que pel que m’han explicat es veu que és una espècie de loteria tan pots passar-lo com no passar-lo.
L’altra idea d’estudiar historia per tal d’aconseguir ser un arqueòleg o un historiador o ves a saber que, haig d’admetre que és la que més m’atrau de totes dues idees. El que passa és que d’aquesta és de la que en sé menys coses i suposo que si a la llarga em decanto per aquest costat m’he n’hauré d’informar bé de totes les opcions per tal de no equivocar-me.
Però és clar, fins que no acabi el que estic fent ara, penso que és millor no preocupar-me tant per el futur i centrar-me en el que estic fent i sobretot fer-ho bé.
Nil
Nil,
Està molt bé, tant el que dius com la forma en què ho expresses. Una observació, però. Recordes allò que diem a classe de que “revisar és esporgar”? Fixa’t que hi ha frases al teu escrit que poden simplificar-se sense dificultats i farien que fos més planer i directe:
– “què és el que t’agradaria” o “què t’agradaria”?
– “quins estudis són els que t’agradaria cursar” o “quins estudis t’agradaria cursar”
– “un cop ja estic pensant el que m’agradaria fer” o “quan penso què m’agradaria fer”
– “on suposo que és on hauria de triar” o “on suposo que hauria de triar”
També hi ha algun problema en la puntuació, com ara a
– “Però per arribar a ser tot això primer s’han de passar uns exàmens per entrar a l’escola, en principi si estàs en bona forma i et prepares bé tota la resta d’exàmens, pots arribar a entrar”
– “és una espècie de loteria tan pots passar-lo com no passar-lo.”
Ho deixo aquí. M’ha agradat molt l’escrit: no paris, que tens molt a dir, d’acord? (però recorda ‘t d’esporgar)
Fins al proper escrit
Josep Maria